PER DIR-LI AL SOL ( 1 DE ABRIL DE 2009)

Si poguès fer que un instant,

s´adormís entre els meus braços...

I robar l´eternitat...

Si poguès fer que les ombres descobrissin la mentida,

tu series la veritat...



Però l´esfera gira recordant-nos

que tot és fugaç...

Que la vida sen´s escapa com la sorra entre las mans...

T´he buscat entre les brases...

I dins el gel de les mirades...


T´he descrit amb rius de tinta,

i ara em sobren les paraules...

Per dir-li al sol que s´amagui rera el mar,

i no torni a brillar si no ets amb mi



Res te sentit si tu ja no ets aqui...



Si poguès donar-li al vent el poder de la paraula,

que no parava de bufar...

Fins que l´ultim gram de lògica amb tendressa incomprensible,

i et parlaria un huracà...

Tants portant imatges d´aquell temps sense paraules...

Retornat com una onada veuràs tota una vida dins d´una mirada...

Per dir-li al sol que s´amagui rera el mar i no torni a brillar si no ets amb mi...

Res te sentit si tu ja no ets aqui...

Tornaria a dir-li al sol que s´amagui rera el mar i no torni a brillar si no ets amb mi...

Res te sentit si tu ja no ets aquí...

Si tu ja no est aqui...