PER DIR-LI AL SOL ( 1 DE ABRIL DE 2009)

Si poguès fer que un instant,

s´adormís entre els meus braços...

I robar l´eternitat...

Si poguès fer que les ombres descobrissin la mentida,

tu series la veritat...



Però l´esfera gira recordant-nos

que tot és fugaç...

Que la vida sen´s escapa com la sorra entre las mans...

T´he buscat entre les brases...

I dins el gel de les mirades...


T´he descrit amb rius de tinta,

i ara em sobren les paraules...

Per dir-li al sol que s´amagui rera el mar,

i no torni a brillar si no ets amb mi



Res te sentit si tu ja no ets aqui...



Si poguès donar-li al vent el poder de la paraula,

que no parava de bufar...

Fins que l´ultim gram de lògica amb tendressa incomprensible,

i et parlaria un huracà...

Tants portant imatges d´aquell temps sense paraules...

Retornat com una onada veuràs tota una vida dins d´una mirada...

Per dir-li al sol que s´amagui rera el mar i no torni a brillar si no ets amb mi...

Res te sentit si tu ja no ets aqui...

Tornaria a dir-li al sol que s´amagui rera el mar i no torni a brillar si no ets amb mi...

Res te sentit si tu ja no ets aquí...

Si tu ja no est aqui...

Comentarios

Entradas populares de este blog

MERECES...

DE ARQUITECTURAS JODIDAMENTE IMPERFECTAS...

DÉJAME DECIRTE (XVII)